Política educativa

Actualment, Moçambic es troba en ple procés de reconstrucció. En els darrers anys, el país va mostrar un gran esforç de recuperació econòmica, desenvolupant un important creixement als principals sectors. Tot i això, el pagament del deute extern suposa un gran obstacle per al seu desenvolupament, afectant especialment als sectors no productius, com l’educació i la salut.

En aquest context, el govern va elaborar un pla estratègic per al trienni 1997-2000 amb el lema “Combatre l’Exclusió, Renovar l’Escola”, que establia com a objectius prioritaris l’accés de la població a l’educació, la millora de l’educació en tots el àmbits i el reforç i desenvolupament de l’administració educativa. Tot i que l’interès del govern fou notable, es va trobar amb infraestructures educatives enrunades, abandonades o gairebé destruïdes, amb un índex d’analfabetisme del 80 %.

Actualment, els càlculs de la política governamental per a l’ensenyament secundari i per a la formació de professors d’aquest nivell estan descrits en el pla quinquennal del Govern per a 2000-2004, i en el Pla Estratègic del Sector de l’Educació (PEE, 1999-2003) sota el lema “Revitalitzar les Escoles i Augmentar les Oportunitats”.

L’índex de fracàs escolar, les repeticions, l'absentisme, les interrupcions forçades i el baix índex de transició i d’acabament d’estudis caracteritzen l’ensenyament secundari general (ESG). L’índex de repetició se situa aproximadament en el 35 % en el ESG-1 i en el 15 % en el ESG-2. Tot i això, hi ha una gran pressió per a l’expansió de l’ensenyament secundari a mesura que un grup cada vegada més gran d’alumnes acaba l’ensenyament primari i avança pel sistema educatiu. Actualment, encara que l’índex de suspesos sigui molt alt, en la transició dels cicles segueix havent-hi una gran voluntat per continuar els estudis. En efecte, com a resultat d’iniciatives locals, l’índex d’expansió de l’ensenyament secundari ja ha excedit el projectat per la Direcció de Planificació.

Encara hi ha moltes disparitats entre les províncies en termes de places a les escoles, infraestructures, qualitat dels professors i dotació financera. L’índex d’assistència a classe al primer cicle d’ensenyament secundari (ESG1) varien del 2 por 1000 a Nampula, ciutat situada al nord al 120 per 1000 a Maputo, situada al sud. Excepte a Maputo i rodalies, l’índex d’assistència de les noies (per cada 1000 dones) varia de la meitat cap als dos terços en relació a l’índex total d’assistència. Al voltant del 40 % dels alumnes en el ESG1 i en el ESG2 són noies, encara que en algunes províncies aquesta proporció és menor, arribant al 20 % a la província de Niassa, situada al nord contra el 63 % a la ciutat de Maputo.

L’índex d’absentisme de les noies és dues vegades superior en relació als nois en els dos nivells de secundària. Prop del 34 % dels graduats d’ESG-1 i del 38 % dels graduats d’ESG-2 són noies, però a Niassa aquestes xifres són del 15 i 20 % respectivament. Paral·lelament a la interrupció de l’escolaritat, aquests índexs de repetició provoquen una gran disparitat de les edats dels alumnes a les aules. L’edat comú del que seria equivalent a primer, segon i tercer d’ESO és de 16, 17 i 19 anys i no 13, 14 i 15 segons estableix la llei del Sistema Nacional de Educação (SNE). L’equivalent a quart d’ESO i primer de Batxillerat les edats són 20 i 21 anys, en compte de 16 i 17. Aquesta diferència d’edats entre alumnes arriba als 10 anys en algunes classes i és un greu problema, particularment en els torns nocturns, i també repercuteix en el contingut i en la qualitat de l’ensenyament, atès que el tractament de la diversitat a les aules és un problema d’urgent solució.

Professorat

La baixa dedicació dels professors, així com el seu baix estat d’autoestima, estan en part relacionades amb el baix nivell dels salaris i les condicions socials inadequades, segons les fonts del propi Ministeri d’Educació (MINED). El pagament d’hores extres, degudes a la necessitat d’impartir classes en dos torns, és un element crucial per tal de substituir les baixes retribucions. Com a professionals, els professors se senten exclosos de la presa de decisions i això s’agreuja per la manera en què aquesta professió es gestiona. El nombre de professores i de funcionàries en el sistema educatiu és molt reduït.                                                                                                       

La pèrdua de professors i altres treballadors de l’educació s’agreuja dia a dia amb la sida. Actualment, la taxa d’infecció a escala nacional s’estima en el 15 % per a tots els grups d’edat i aquesta taxa podrà ser més alta en el futur entre estudiants i professors. Ara s’estan recollint més informacions al respecte, la qual cosa podrà treure a la llum més detalls a efectes de planificació, havent-se, mentrestant, de privilegiar activitats de divulgació, informació i educació en què professors i alumnes assumeixin el lideratge. Les metes de desenvolupament per al sector educatiu es veuran inevitablement afectades per la SIDA.

No obstant això, l’impacte d’aquesta pandèmia encara no està ben comprès ni totalment quantificat.

Molts professors formats i en formació abandonen el professorat seduïts per feines fora de l’educació que ofereixen normalment millors condicions laborals. La sida també reduirà el nombre de professors. L’actual qualitat de la gestió i del recolzament pedagògic i social als professors inhibeix encara més el desenvolupament de l’ensenyament secundari, ja que això afecta el seu estat moral, la seva feina i les possibilitats del ministeri de contractar i/o formar professors. Els actuals programes de formació són insuficients per graduar professors qualificats i en nombre suficient.

Recursos materials

La major part de les infraestructures es troben degradades i no es beneficien de manutenció des de fa anys. Es fa necessari realitzar una auditoria a les sales de classe, sales de professors i dels funcionaris, a les biblioteques, als laboratoris i als procediments de manteniment per poder avaluar les condicions de les infraestructures de les escoles. Les residències o internats estan degradats i superpoblats, no tenen seguretat ni condicions sanitàries per als alumnes interns, sent també molt elevat el risc de contraure malalties contagioses incloent-hi la sida.

Els materials d’ensenyament i aprenentatge són insuficients. Els professors de ESG-1, per exemple, tenen llibres, però moltes vegades els seus alumnes no disposen de mitjans per adquirir-ne. A la ESG-2 encara no s’han elaborat materials d’ensenyament-aprenentatge per al nou currículum, per això fa anys que tant els alumnes com els professors no disposen de material didàctic adequat i, en aquells centres que hi ha biblioteca, els materials recents són pocs o simplement inexistents. No és possible donar classes pràctiques de ciències a la majoria de les escoles, perquè els laboratoris es troben o en situació d’abandó o sense equipament, i la majoria de les vegades sense poder satisfer cap d’aquestes dues situacions.

El Ministeri d’Educació, responsable del sector, té dificultats per mantenir les infraestructures existents i, per tant, per crear-ne de noves però, si aquestes es realitzen per altres mitjans, hi aporta el professorat i es fa càrrec dels seus sous.

El ministeri treballa amb socis nacionals i internacionals per augmentar les oportunitats d’accés a l’aprenentatge.