En el pla internacional, Moçambic fa gala d’una política exterior oberta que compatibilitza amb la pertinença a organitzacions de naturalesa diferent, com ara la Commonwealth, la CPLP (Comunitat de Països de Llengua Oficial Portuguesa) o l’Organització de la Conferència Islàmica. Dins la modèstia dels seus mitjans, Moçambic aspira a jugar un paper de cert relleu regional, que l’ha portat a ostentar entre el juliol del 2003 i el juliol del 2004 la presidència de la Unió Africana. Moçambic ha albergat aquest any la Cimera de Caps d’Estats dels països ACP (Àsia, Carib, Pacífic).                                        

Moçambic és totalment depenent de l’ajut procedent de la comunitat internacional donant, que constitueix més de la meitat dels seus ingressos pressupostaris. Resulta per tant natural que a Moçambic s’hagi avançat més que en altres països a l’hora d’articular mecanismes de coordinació i integració de l’ajut extern, mitjançant l’adopció de enfocaments amplis sectorials (SWAP) i  el recolzament pressupostari directe. 

El principal soci de cooperació de Moçambic és la Unió Europea, amb un ajut que supera el 75% del total.