Per saber-ne més

Uns anys després de l’accés a la independència de Portugal el 1975, Moçambic va patir una guerra civil que es va prolongar al llarg de la dècada dels 80 i va causar un milió de víctimes directes i més de cinc milions de refugiats i desplaçats interns, i la destrucció de la major part de les infraestructures i del teixit econòmic i social del país. El conflicte moçambicà oposava al govern d’inspiració marxista del FRELIMO (Front d’Alliberament de Moçambic) a la guerrilla de la RENAMO (Resistència Nacional Moçambicana), creada pel règim racista de Ian Smith a Rhodèsia i recolzada per, posteriorment, la Sud-àfrica de l’apartheid.

Amb la caiguda del mur de Berlin i el nou context internacional, es va concretar una nova situació política: la signatura a l’octubre del 1992 a Roma de l’Acord General de Pau. Prèviament, l’any 1990 s’havia promulgat una nova Constitució que reconeixia la separació de poders i posava fi al sistema de partit únic i d’economia centralitzada.

Dins el marc de l’Acord de Pau, l’ONU va desplegar una de les operacions més exitoses, l’OUMOZ, que va crear les condicions d’estabilitat política i militar necessàries per a la celebració a l’octubre de 1994 de les primeres eleccions lliures i multipartidistes a Moçambic, que varen determinar la RENAMO com a partit polític. Els comicis de 1994 van ser guanyats pel FRELIMO.

Les segones eleccions lliures es van celebrar l’any 1999 i van consolidar un sistema bipartidista, on el FRELIMO ha quedat com la força política al sud i centre-sud, mentre que la RENAMO obté més suport al centre-nord del país. De nou, FRELIMO i el seu líder Joaquim Chissano va triomfar electoralment, encara que amb menor marge sobre la RENAMO i el seu líder, Afonso Dhaklama.

Paral·lelament, a partir de les eleccions locals de 1998 es va posar en marxa un procés de descentralització que actualment comprèn 33 municipis, els quals es corresponen amb els principals nuclis urbans del país.

Els segons comicis municipals van tenir lloc el novembre de 2003 i, a diferència dels anteriors, la RENAMO va obtenir el triomf a cinc localitats, inclosa Beira, la segona ciutat més important del país després de Maputo, la capital.

Els últims comicis electorals generals s’han dut a terme els dies 1 i 2 de desembre de 2004. El FRELIMO, guanyador de les eleccions, va presentar com a candidat Armando Emilio Guebuza, representant de la vella guàrdia del partit davant de la tendència més modernitzadora de Chissano, que, amb un gest poc freqüent en el context africà, ha acatat la Constitució i no ha buscat la possibilitat d’obtenir un tercer mandat.