Un xic d

L’inici d’un projecte

Any 1986. Un amic, en Carlos Gangas, s’ordena sacerdot i decideix anar-se’n a treballar a Àfrica. Tot i que està lluny i mal comunicat, el correu tradicional manté viva la relació i ens fa arribar els seus anhels, les seves inquietuds, i les necessitats de la gent que l’envolta.

De la voluntat de continuar col·laborant, i de fer-ho de la millor manera possible, neix l’associació “Amics de la Missió Catòlica de Dapaong –Togo-“, ja que el nostre amic exerceix la seva acció en aquest indret. És una entitat sense afany de lucre, registrada a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, el 22 d’abril de 1993, amb el núm. 14108. NIF. G-60329851. La formen tres persones i es dedica, només, a reunir els diners que els amics i coneguts del Carlos li volen fer arribar i a enviar-los-hi directament, garantint-ne així la seva correcta utilització.

Mentrestant, a més de crear infraestructures, Carlos es preocupa del futur funcionament de les mateixes. Així, va formant la gent més dinàmica de la comunitat i estableix comissions encarregades de controlar les instal·lacions i de vetllar per mantenir-les de manera autònoma i autofinançada. A més, crea cooperatives de dones, obre aules d’alfabetització d’adults, construeix centres de salut materno-infantil, es preocupa de la reforestació de la zona...

A Togo

L’any 1995. Carlos dóna per acabada la feina, ho deixa tot en mans de la comunitat i decideix anar a treballar a Moçambic que acaba de signar l’acord de pau que posa fi a la guerra civil que ha assolat el país, tot just acabada la guerra que els va donar la independència de Portugal. És el moment de renovar els estatuts i de canviar el nom inicial de l’associació per l’actual.

La línia de treball del Carlos és la mateixa però l’any 1998, Adane-Barcelona -que ara compta amb la col·laboració puntual d’una persona més- decideix anar una mica més enllà i comença a demanar ajuts per al desenvolupament a diferents organismes privats i públics. Alhora neixen, pels mateixos motius i de la forma anteriorment explicada, Adane-Almería i Adane-Cantabria. Un any després ho fa Adane-Madrid.

Cada Adane és una associació autònoma i independent de la resta. Cada una té estatuts i NIF propis, gestiona els seus recursos, decideix les seves actuacions i estableix relacions amb altres entitats. Compartim, però, els projectes impulsats pel Carlos en els quals participem conjuntament de manera coordinada i solidària.

Durant el Nadal de 2001, membres d’Adane-Barcelona viatgen a Moçambic –a títol particular; no amb diners de l’associació- per passar uns dies amb Carlos i conèixer les comunitats amb què treballa i l’estat dels projectes que s’estan realitzant. L’experiència viscuda ratifica el desig de treballar més encara, així com la necessitat de comptar amb el suport d’altra gent que comparteixi els nostres interessos i les nostres il·lusions. A començament de 2003, un grup important d’amics, parents i coneguts estrenen la seva participació a Adane-Barcelona.

Al llarg d’aquests anys, després de lluitar molt perquè érem petits i desconeguts, diverses entitats públiques i privades han donat suport als nostres projectes amb les seves subvencions:

També hem comptat amb la col·laboració constant d’entitats i empreses que ens han cedit locals per a les reunions, ens han assessorat en qüestions legals, ens han ajudat a difondre i a dur a terme projectes compartits, han participat en la recollida i emmagatzematge de material, etc: IMB grup, Escola Guinardó SCCL, bgc-arquitectura i enginyeria-, l'empresa APC, Radio Tres Mares, UOC Cooperació i l'Ajuntament d'Esparreguera.

De vegades hem treballat amb altres entitats –com ara “Ecos do Sur” d’A Coruña o “La Casa do Gaiato” (centre d’acollida de nens de carrer) de Moçambic- o hem comptat amb el suport de Caritas Internacional, de Mans Unides, d’Intermón-Oxfam o d’Amnistia Internacional.

Actualment –col·laboracions puntuals a part- una quinzena de voluntaris i voluntàries ens reunim un cop al mes per continuar la tasca de sensibilitzar la nostra societat front les injustícies que s’han comès i encara es cometen en el continent africà i per col·laborar en la millora de les condicions de vida dels seus habitants.

Qualsevol aportació regular, per petita que sigui, ens serà de gran ajuda i ens permetrà continuar treballant per Àfrica.